llengua catalana

El nacionalismo de ustedes se parece al amor del hijo junto a la tumba del padre; el nuestro, se parece al amor del padre junto a la cuna del hijo (...) Para ustedes la Nación se realizó y fue derogada; para nosotros, todavía sigue naciendo.

Arturo Martín Jauretche

 

Leo ahir entre espantat i fastiguejat la nova campanya espanyolista contra la llengua catalana. Vull, per primera vegada a la vida, escriure aquestes reflexions en aquest idioma per, almenys, dos motius fonamentals: El primer demostrar que dos pobles poden, si volen, comunicar-se i després entendre; i, en segon lloc, perquè em dóna la gana.

Sempre he pensat que un andalús (que és el que sóc) no és diferent d'un xinès, d'un anglès o d'un català. I, per descomptat, que el català tampoc és diferent de basc, el valencià, el gallec o el canari ... del xinès o l'anglès. Al meu humil entendre tots som persones. No hi ha més.

Aquestes persones, atenent la seva organització, podran pertànyer a un estat o un altre per relacionar-se amb iguals, per defensar els seus interessos, perquè la seva cultura prosperi o almenys es mantingui. Podran triar la seva política, podran sentir-se poble ... podran ser poble. És un dret que no hauríem de discutir o negar perquè ens faria retrocedir al segle XVIII i a la posada en marxa de l'Estat Modern. I aquí és on hem d'aprendre tots (parlem com parlem, mengem el que mengem i ballem el que ballem): que cadascú sigui lliure de triar què vol ser.

Les idees es canalitzen, vehiculen i prosperen gràcies a la llengua i, en aquest sentit, és fonamental defensar-la. Les persones tenen el dret (i el deure) d'expressar en el seu idioma, de respectar els altres, de conèixer-los i saber què han aportat a la humanitat. Hi haurà bo i hi haurà dolent -no té res a veure- però de la mateixa manera que un xinès pot fer negocis a Alemanya, un alemany pot estiuejar a Andalusia, un andalús pot treballar a Catalunya i un català pot menjar rotllos de primavera, de la mateixa manera, deia, les nostres llengües poden relacionar-se, contagiar, aprendre, desenvolupar-se ... és només un problema de voluntat. El que no és de rebut, és que intentin imposar una altra: seria com capar el pensament.

Espero no haver comès moltes faltes d'ortografia (i espero que sapigueu perdonar), m'hauria agradat incloure en el text alguna cosa que em va costar molt entendre quan vaig començar a llegir aquest idioma: fer volar coloms. Per molt que ho traduïa no aconseguia "imaginar".